dilluns, 26 d’octubre del 2020

No hi ha curses

 No!

No n'hi ha ! Ostia mb l'any del COVID19, que porta per número de l'any anterior però està sacsejant el món l'any 2020, el món i les vides de tots nosaltres. Joder quin drama d'any

De fet el que portem d'any: cursa de sant antoni, com sempre la primera de l'any, mitja de stiges, mitja de barcelona i post COVID la de la merce

Un parell de bones marques en la mitja de barna i la merce de setembre

Però que hi farem, sense curses, costa més entrenar. Ara tinc una bici.. SCOTT addiect 10... l'he de fotre a dalt del rodet i a rodar.

D'altre banda el dia d'ahir 25 d'Octubre, va ser sense dubte un grandissim dia. Avui sortiré a correr en honor al que vaig viure i de nou tornar a sentir. Haurem d'agafar una BSO acord amb el dia i els records...

Sóc allà, som allà...

Gràcies

divendres, 9 d’octubre del 2020

I tant de temps després

Tant d temps ha passat? si

Tantes coses han passat? si

Tant ha canviat tot? si


I doncs, on ets ara David? sóc allà, al mateix lloc, he donat moltes voltes per anar al mateix lloc, al cap del camí, mirant de prop el precipici. Sóc allà a punt de caure, i aquest cop ningú està al meu costat per agafar-me.


I perquè? no ho sé, encara no ho sé, només sé que em vaig perdre a propòsit. I en la distància, en la solitud i el silenci, la nostàlgia i la culpa s'ha apoderat de mi. Necessito creure, necessito creure en allò que vaig oblidar. Necessito fer-ho i no només per mi.


No va ser el correcte, no va ser just, va ser dolorós i vaig fer mal. M'en penedeixo, he demanat perdó des del fons del cor.


Estic aqui, ara, avui, jo. 

diumenge, 24 de febrer del 2019

el repte és mantenir el blog obert...

si, doncs he estat molt poc impolicat, per dir-ho d'alguna manera suau, els darrers mesos... mesos??
No, no tot el darrer any i mig, essent realitstes

I perquè tecletejo meu vell imac avui? doncs per a reflectir una realitat: el repte enguany és fer-ne 6, si 6! em refereixo a 6 maratons, totes elles d'asfalt

I acabar-les, és clar. No és un repte fàcil, però estic entrenant millor que l'any 2018

La primera, no sense patir, ja ha caigut: Tarragona gener 2019

I el calendari serà el següent: març BCN, maig Empúries , Juny Pamplona, Octubre Amsterdam, Desembre acabar amb València, i perqué no? intentar aquí fer MMP a més.



Ara ja en porto un total de 13 maratons acabades (7 asfalt i 6 muntanya), enguany barcelona serà la 14º, i m'agrada el número! si tot va com toca acabaria l'any amb un total de 18 maratons.


La meva idea és arribar a BCN 2020 fent la número 20 allà!, això vol dir que potser hauria de fer Sevilla a mode entrenament en Febrer del 2020?

Ja estàs fent plans pel 2020??? increïble!

Tot això tenint en compte un parell de coses: 2019 ha de caure alguna travesa o aquatló més

Pel 2020 tinc pensat després del periple asfaltero, tornar a fer algo gros a muntanya (és molt agosserat Ultrapirineus?) i pel 2021 en tinc un de molt més bó però no sé ni com encarar-lo: IM!!!

I no va dir res més

divendres, 28 de desembre del 2018

Any 2019, any de maratons

Acabo d'inscriurem a la marató de tarragona!

I aquest any serà un any de fer-ne diverses, pel cap baix tinc pensat 3-4 maratons d'asfalt

Esperem que m'acompanyin els entrenaments i poder evitar les lesions

Mantindré el blog, actiu, i promise you!

dissabte, 1 de setembre del 2018

Una nova temporada... el repte!

Si, aquesta és la idea

En aquesta nova temporada 2018-2019 de curses tinc un repte pensat, 12 mesos , 12 maratons

És una idea que fa dies que hi rumio, i a falta de saber amb quina començaré, quina acabaré, si en faré 1 o 2 d'internacionals, si descanso agost i em dono un mes més de marge (que crec que és el més lògic) si ho dedico a algú o no (per exemple als res m'atura) , la cosa està en veure... si hi poso fil a l'agulla perque el que està clar és que en tinc moltes ganes de fer-ho!

I si, feia molt de temps que no deia res.

Prometo està més en linea ;)

dissabte, 24 de febrer del 2018

M'agrada la música

Si, m'agrada molt
No ho puc evitar el Rock, el Hard Rock, el metal i el grunge, o qualsevol dels sus estils m'omplen i m'arriben
M´ajudn a viure millor, em dona forces per continuar faci el que faci. Estic orgullós de formar-hi part. Per això quan vaig a un concert sento que és la manera de mostrar el meu agraïment a aquesta música a mostrar que en formo part i a respectar-la per sempre.
I compartir-la, encara més, sovint m'agrada sentir-la a soles, quan estic a treballant, corent, conduint, llegint, viatjant, cuinant o caminant... però trobar algú amb qui compartir-la és d'allò més enriquidor.
Sempre disposat a ensenyar alguna cosa que conec, d'igual manera que algú m'obri els ulls a escoltar quelcom desconegut per a mi... que m'anava a dir fa just un any que Ensiferum, Orden Ogan i GloryHammer són el que són per mi.
Està clar que el Rock és una mode de viure , no és cap moda ni cap estil musical i prou.

I també està que va tornar perque no podia viure sense les meves bromes... Tears f a Clown

Estem a dues setmanes de la marató... poca broma!

dimarts, 20 de febrer del 2018

i no diré res més, va dir ell

I així va ser, no va dir res més

Va marxar i va emprendre el camí que feia tant de temps hagués hagut de seguir.
No podia enganyar  més a ningú més, sobretot al seu cor.
Va agafar tot el que tenia, tot allò que tant pesava i va fer contes de forma ràpida i va començar a caminar.
I aquí esta, fent camí, gaudint de cada passa que fa, com si fos la darrera.
Convençut que a on ara es dirigeix, finalment trobarà allò que fa tant de temps que busca

Febrer 2018