El perquè és una banda o uuna cançó o disc en cada moment, no té una clara explicació. Suposo que depen de molts factors. Aquests dies estic escoltant molt els WASP gràcies al seu magnífic darrer disc 'Golgotha' que és realment increïble, molt inspirat i molt emotiu i canyero a parts iguals. És ben cert que m'agrada la carrera d'aquest grup i del seu líder Mr Blackie Lawless, però serien sobretot l'obra mestra The Crimson Idol, i aquest darrer disc potser els que més m'agraden. Més èpics, més elaborats, menys directes... tot i que a mi m'arriben directe a l'ànima. La veu desgarrada de Lawless i els solazos i punteigs del gran Doug Blair, m'arriben i molt. Molt grans. Molt fan.
Parlar del gran discazo que s'han marcat els Maiden, ja seria una altra història. Sense dubte ha estat el disc més escoltat de la tardor.

D'altra banda varem fer 5 cims, molt xula. Sense dubte, Corbera es volca en aquesta cursa, quelcom té aquest poble que m'agrada , és com un gran barri a on tots es coneixe, i a més està ple de senyeres i estelades!!! L'ambient pre-cursa va ser fabulós. Ens varem trobar l'Àlex dels RedRunners, tot un crack de la llarga distància per muntanya. Un exemple la seva constància i preparació.

La previsió inicial eren 3.15 hores per fer els 26 i escaig Km i amb més de 1200 metres de nivell , sabent que la podria fer en 3 hores, però així marcariem un ritme assequible pel Jordi i fàcil per mi. Els 21 primers Km així van ser, haguessim clavat el temps, però la cursa és una puja i baixa que carrega les cames de tot quisqui, i qui més pateix i qui va menys rodat en tirades i curses de muntanya. En jordi ho va patir, sense dubte. Després de coronar el 4 cim, el cim de l'agulla, amb un vent fortissim varem fer una baixada acollonant amb fotos d'aquell moment irrepetible. Vaig gaudir sense dubte. Cada cop baixo millor, tot i que vaig amb mil ulls. Segueix sent el meu fort pujar, corrent i caminant ràpid amb passes llargues quan cal... em sento fort en aquest terreny i sempre passo corredors.

Amic, però tot té un preu, la pujada i baixada del 5 cim, els més assequible van ser una autèntic calvari per les rampes del Jordi, poc pots fer si tens rampes a quàdriceps... sé el que dic, jo ho vaig patir a la primera HH collserola l'any 2014. Si vas posant les cames en cada passa com pots, a la llarga vas fent però es carreguen altres grups musculars de la cama... i axí de forma èpica varem arribar de nou a Corbera, amb una rampa al bessó del Jordi, que quasi el fa caure a terra... però de forma èpica i de costat, picant algunes mans dels nens del voltant, i rebent fotos per tot arreu varem arribar a meta, amb un somriure a la boca, 3h 31' però el més important és que en cau una altra a la saca. I el meu cosí debuta a la muntanya a una cursa de gran nivell d'exigència
Estic fort, la marató ja és aprop. I després tenim comptes pendents amb el fabregat... Cursa de l'alba, Emmona, Buff epic trail aiguestortes, Matagalls-Montserrat, part 2... ja es veurà







