dissabte, 23 de gener del 2016

Les BSO de la meva vida

Son tants els grups, els discs, els concerts i en definitiva els moments musicals que omplen la meva vida, que seria impossible fer-ne un resum. Això si són la BSO dels dies que van passant , d'això no en tinc cap dubte

El perquè és una banda o uuna cançó o disc en cada moment, no té una clara explicació. Suposo que depen de molts factors. Aquests dies estic escoltant molt els WASP gràcies al seu magnífic darrer disc 'Golgotha' que és realment increïble, molt inspirat i molt emotiu i canyero a parts iguals. És ben cert que m'agrada la carrera d'aquest grup i del seu líder Mr Blackie Lawless, però serien sobretot l'obra mestra The Crimson Idol, i aquest darrer disc potser els que més m'agraden. Més èpics, més elaborats, menys directes... tot i que a mi m'arriben directe a l'ànima.  La veu desgarrada de Lawless i els solazos i punteigs del gran Doug Blair, m'arriben i molt. Molt grans. Molt fan.

Parlar del gran discazo que s'han marcat els Maiden, ja seria una altra història. Sense dubte ha estat el disc més escoltat de la tardor.




D'altra banda varem fer 5 cims, molt xula. Sense dubte, Corbera es volca en aquesta cursa, quelcom té aquest poble que m'agrada , és com un gran barri a on tots es coneixe, i a més està ple de senyeres i estelades!!! L'ambient pre-cursa va ser fabulós. Ens varem trobar l'Àlex dels RedRunners, tot un crack de la llarga distància per muntanya. Un exemple la seva constància i preparació.



                             
                         La previsió inicial eren 3.15 hores per fer els 26 i escaig Km i amb més de 1200 metres de nivell , sabent que la podria fer en 3 hores, però així marcariem un ritme assequible pel Jordi i fàcil per mi. Els 21 primers Km així van ser, haguessim clavat el temps, però la cursa és una puja i baixa que carrega les cames de tot quisqui, i qui més pateix i qui va menys rodat en tirades i curses de muntanya. En jordi ho va patir, sense dubte. Després de coronar el 4 cim, el cim de l'agulla, amb un vent fortissim varem fer una baixada acollonant amb fotos d'aquell moment irrepetible. Vaig gaudir sense dubte. Cada cop baixo millor, tot i que vaig amb mil ulls. Segueix sent el meu fort pujar, corrent i caminant ràpid amb passes llargues quan cal... em sento fort en aquest terreny i sempre passo corredors.






Amic, però tot té un preu, la pujada i baixada del 5 cim, els més assequible van ser una autèntic calvari per les rampes del Jordi, poc pots fer si tens rampes a quàdriceps... sé el que dic, jo ho vaig patir a la primera HH collserola l'any 2014. Si vas posant les cames en cada passa com pots, a la llarga vas fent però es carreguen altres grups musculars de la cama... i axí de forma èpica varem arribar de nou a Corbera, amb una rampa al bessó del Jordi, que quasi el fa caure a terra... però de forma èpica i de costat, picant algunes mans dels nens del voltant, i rebent fotos per tot arreu varem arribar a meta, amb un somriure a la boca, 3h 31' però el més important és que en cau una altra a la saca. I el meu cosí debuta a la muntanya a una cursa de gran nivell d'exigència








Estic fort, la marató ja és aprop. I després tenim comptes pendents amb el fabregat... Cursa de l'alba, Emmona, Buff epic trail aiguestortes, Matagalls-Montserrat, part 2... ja es veurà

dissabte, 9 de gener del 2016

5 cims, farem el cim!

Demà fem la 5 cims... amb el Toti, a veure que tal va. Anirem a coronar els 5 cims pel voltant de Corbera i a mi em tocarà fer de llebre, teòricament estic en millor forma que ell i sobretot tinc un bagatge per la muntanya que ell encara no té, que hauria de fer-me pendre la carrera amb tranquilitat i seguretat amb mi mateix, que d'altra banda quasi mai em falta. Ara que diuen que és dura de nassos, al voltant de 27 Km amb 1250 de desnivell +.


Acabo de fer allò tant divertit i típic del dia abans d'una cursa preparar ho tot. Certament  és entrenyable aquest moment, doncs és com una gran aventura (sobretot si es tracta d'una cursa llarga i de muntanya) per la qual t'has estat preparant i el dia anterior mentre repasses tot l'equip repasses mentalment el que pot ser o serà la cursa: la roba, mitjons, mitgetes compresives, imperdibles, GPS, paravent, gels i isotònica, els clàssics imperdibles que sempre es perden, bambes obviament, ulleres de sol i roba extra per si de cas. Compte i la vaselina de rigor i  fisiocrem. Avui a sopar pasta, sense passar-se, toquen nyoquis... a dormir ben d'hora que a quarts de set sonara l'alarma. Abans no t'adorms repasses i repasses el mapa i perfil de la cursa... genial...

Quasi ens ha sonat l'alarma al procés, però dins de temps HI HA ACORD!!! En Mas ha fet el tant esperat i finalment sopresiu pas al costat i tindrem govern que lluiti i aconsegueixi la Independència del nostre país. Bravo per ell! Catalunya té un repte, molt important, i la força de les persones que tenen ganes de moure aquest pais, entre les que m'hi considero dins , no pararem fins aconseguir-ho: pels que ja no hi són, pels que venen darrera i que collons per nosaltres mateixos. Dignitat i llibertat, INDEPENDÈNCIA!!!

dimarts, 5 de gener del 2016

Dia de reis, dia de comiat

Avui serà la nit de reis, i per tant demà dia de reis

Sempre he conservat la il.lusió i fantasia del nen que porto dins, i que espero que mai m'abandoni. No obstant és amb la Nora i la Gala, que ho tornem a disfrutar molt més. gaudim de les festes i la il.lusió de compartir regals i riures a casa, amb familia i amics. No hi ha res més gran.

però el dia té un contrapunt amarg, en dosi de realitat, de que la vida passa i per alguns és un punt i final. Aquest matí s'ha mort el Marce, familiar de la Maite, probablement d'una mort sobtada, tenia 66 anys i la seva familia el plora. Era un home amb qui sempre havia connectat, no sé ben bé perqué però em queia molt bé i jo a ell també. Són aquelles coses que sense saber per qué són així. EM sap greu, per ell perqué tenia sgur molt que fer i viure i per mi, el trobaré a faltar.

Demà quan bridem a casa amb cava per la festivitat de reis, ho faré per ell, a la seva salut.

D'altra banda un parell de puntualitzacions: no, no vaig acabar la Ultra HH collserola del passat novembre, no vaig voler patir més del que em tocava i abans de fer 50 Km em vaig retirar, espero no retirar-me més de cap cursa, això si... vaig veure un Barça estelar clavar un 0-4 al Cuernabeu!!! Juas juas

i Si, estic entrenant a tope , sumant km de muntanya i asfalt a parts iguals. 1-2 curses màxim cauen per mes... aquest any he fet un total de >2300 km , per sumar un total de >7000 km d'experiència a les cames. Aquest diumenge faré de llebre i salvavides del Toti a la cursa de 5 cims a Corbera de Llobregat... ai que patirem jejeje

Ànims que ja som al 2016... i no estem aquí per passar l'estona si no per aprofitar-la al màxim.

Salut, Km i independència!