dimarts, 17 de novembre del 2015

Uff no sé si podré

Aquest dissabte tinc davant meu el repte més gran, des del punt de vist de còrrer, no sé si m'en sortiré.
Toca fer la ultra de collserola, son gairebe 85 Km i 2900 de desnivell positiu , en un circuit de collserola en forma de 8, que honestament no crec que pugui acabar amb garanties.

Compte amb el perfil de la cursa



Ja vaig fer una cursa igual de llarga , la Matagalls, amb molta menys preparació i molt menys estat fisic. La vaig acabar per coco, un 35 % corrent i la resta caminant, però no és comparable al repte de l Helly hansen del dia 21/11. La meva idea és arribar a la marató, després igual ho deixo estar.

 De totes maneres el que m'ha deixat més estorat de tota la setmana i de llarg, és el fet que la Rosa Colom marxarà d'endoscòpia, de fet l'han obligat a canviar de servei, per un tema de disciplina interna. No ho veig just ni bé, no em sembla que sigui el correcte. Aquí ho escric i sempre ho mantindré. Sempre defensaré aquesta persona i d'ella m'emporto un munt de records que mai oblidaré. Estic trist per ella, amb l'alegria que ella s'ha estimat aquest servei mai ningú ho farà crec. És un fet trascendal, important i que jo mai pairé. Una part de mi es perdrà si ella marxa. Una veritable llàstima.

Són les persones el que importa, sempre. No ho oblidaré mai.

dilluns, 2 de novembre del 2015

Que passa aqui?

No pot pas ser! Que amb les coses que han passat i he viscut no m'hagi acostat fa 3 mesos a aquest Blog

O potser és per això, els darrers 4 mesos, si 4!! he fet moltes coses

Musicalment a destacar dues coses.
-El millor festival que mai he vist i al costat de casa. El Rock Fest 2015, va ser extraordinari, pel nivell de bandes i pel nivell que aquestes van oferir en directe... scorpions (per fi) , resultons Primal Fear, Molt bé Helloween i Europe (again tots dos), grandissims Accept, els millors Judas Priest que mai he vist amb un set list increible. Sorpreson Krokus i Riot V que em van encantar, nostàlgia LGP i gran descobriment en directe de Loudness (el millor guitar hero que he vist Live?? could be) i per últim el terratremol Twisted Sister. I tot això perdent-me Saxon , Sabaton, Wasp... carai! L'any que ve repetiré. De moment glòria eterna al Joe i la Mercè... gràcies a ells de free que ho vaig veure tot




-Iron Maiden han publicat un 'discazo' amb el The Book of solus, m'agrada molt. L'he escoltat moltissim.

I compte que per davant tenim... Ghost, dupla Motorhead-Saxon... poca broma

A veure tema curses, de tot una mica però sobretot un rodatge de Km i entrenaments asfalt i muntanya que fan que em senti millor que mai, de fons i de força. Som a novembre i ja he fet més Km que en qualsevol dels anys anteriors.

Una altra dada és les bones sensacions i bon temps de la marato de collserola ara fa un mes. Ahir vaig còrrer fent de Llebre pel Toti a la Mítica cursa de l'amistat, i va anar molt bé, ell va lluitar un munt, gran campió està fet. I jo em vaig sentir en tot moment que podia pujar un punt o fins i tot dos en alguns moments... cosa que et fa veure una cursa des de una òptica genial. L'any 2012 amb el Fabregat , la vaig patir molt més, és nota que he crescut en les curses i en el control del meu cos.

A veure amb la broma he fet 4 maratons ja, una ultra de muntanya (cap de Rec) i la clàssica Matagalls -Montserrat... vinga!!

Clar que més val que apreti les dents que en 20 dies caurà la Ultra de collserola, que així d'entrada no sé si l'acabaré. Aniré a fer la marató... i a veure si hi ha sort, però vaja que crec que vaig curt de preparació.

Tinc clar un altre tema. Marató de Bcn a banda, el juny faré la curta de l'Emmona (65 km) i la Marató d'aiguestortes al juliol. Si faré la UTBCN a l'abril o no... dependrà de com estigui post Marató BCN. Si les lesions em respecten, tinc clar que la marató de casa meva la faré cada ANY!




dilluns, 29 de juny del 2015

Quin mes de juny!!

Hem vist de tot i tot bó

La champions, el triplet, aquell riure a canaletes... quina gran nit de diversió i Barcelonisme. Va ser increïble... i clar que vàrem patir. Només faltaria, són un equip italià la Juve. Però el Barça, el barça de l'etern Messi que ens farà més grans encara, segur que si, ha guanyat la 5ª Champions i el segon triplet. FABULÓS

La música, els Kiss ara, molt festiu, fins i tot familiar, tot un espectacle però amb la sensació que van cap avall i jo ja tanco teló amb ells. Sóc molt fan dels grans Kiss, d'aquella trilogia brutal de Rock and roll over, Love gun i Destroyer i de tot el que els envolta... estètica, maquillatge, misticisme i disfresses i sempre els seguiré estimant i idolatrant però en directe, no els necessito veure més. C'est fini.

La Garmin de Barcelona  per relleus amb la gent d'ACCU catalunya i el projecte res en atura. Molt màgic molt xulo i amb sensacions molt guapes i en molts sentits. La meva part, el darrer relleu d'un dels tres equips d'olimpica vaig fer 43 min i escaig però amb una gran cursa. Satisfet i molt divertit. Repetirem, amb qui? ja veurem. La setmana anterior vaig fer la marxa de cap de rec en més de 9 hores i el 95% del trajecte SOL de nou per lesió del Jordi, però com vaig gaudir, quin paisatge i quin esforç vaig fer. Molt i molt recomanable. Èpica.

Per últim i no menys xulo i bonic , sortida a la provença amb la Maite i les nenes, per cert quines super notes han tret ... acollonant. La sortida va ser xulisima, he de penjar fotos de Nimes, Arles, Aix an provence, Sant Remy, Aigues Mortes i la Camarga, Uzés (brutal), Baux an provence (vaig veure Le trebuchet) i Avignon. Molt bonic tot, ens ho hem passat molt bé. Que gran.

I demà fem la festa sorpresa del Papa... mare de deu senyor. Serà emotiu, segur!

dijous, 4 de juny del 2015

Barça i AC/DC, Messi i Angus Young

Aquesta entrada estava cantada... no podia parlar de res més i de fet no podia deixar escapar l'ocasió de parlar d'aquestes dos milestones de la meva vida: Barça i Rock.

Començarem per allò més immediat. I si, després de caure la Lliga molt meritòriament guanyada ara hem guanyat la copam un equip increïble a on sobresurt el Nostre Michael Jordan particular, Leo Messi és una llegenda en actiu. Ell va fer el primer i el tercer gols d'una final que vàrem guanyar amb certa facilitat i molt bon joc, però és que el primer gol és antològic, d'aquells que mai podré oblidar i el vaig poder gaudir en directe. Jo sóc dels que crec que és el seu millor gol, i això és dir molt. Aquí deixo un enllaç per rescatar-loi quan convingui

https://youtu.be/c3vsyq1r91c

I ara bé la final de Berlin, contra la Juve, som favorits però hem de guanyar si o si, la glòria ha d'ésser nostra i  ha de caure la 5ª champions. En 48 hores, sabrem com acaba això...

I que dir de AC/DC, doncs que després de 1996 i el doblet de 2009 , els veia ara per 4ª vegada, i em van tornar a encantar. El show, que el fan com jo se'l sap de memòria amb un 80% de cançons que mai surten del setlist, i que l'omplen amb algun nou clàssics o amb d'altres temazos, l'espectacle està garantitzat. Compte q escenari, joc de llums, pantalles i ginys donen al concert la categoria de 'lo millor de Rock que pots veure en la teva punyetera vida'... si a això li sumes una banda super profesional, experimentada i conjuntada com la que tenen (encara que sembli mentida semblava que hi era en Malcolm Young, i això que aquest paio és pràcticament insubstituible) el sempre eficaç i enèrgic Brian Jonhson (tot i que donaria el que fos per veure aquest grup amb Bon Scott en directe, i és que sóc molt fan d'aquest paio, un autentic RockStar) i per últim amb l'autèntic DEU de la guitarra elèctrica, Angus Young, que sembla poseït per aquesta música que tots estimem i alhora electrocutat. Temazos tots però és que thunderstruck, you shook me all night long, whole lotta rosie , highway to hell i sobretot For those about to rock... són ja la pera.

En fi, una gran nit en companyia del Xavi, La Pili i el Toti, també estava el cañizares amb el seu fill de 4 anys... Yeahhh


I ojo que venen els Kiss, ja fa uns dies que estic estudiant... Detroit Rock City!!!

diumenge, 24 de maig del 2015

Diumenge matí, peris i mencheta

S'està de luxe a casa... i més a Peis i Mencheta, jo diria que pràcticament del tot amoblada, pendent de vendre'ns els darrers malsendressos a Wallapop, a on ja hi he col.locat un munt de coses i sobretot despesa a ZERO euros.

Bé doncs aquí estic, ara mateix escoltant el gran Night at Budokan de Michael Schenker Group, gran disc d'aquest grandíssim guitar hero i he pensant quina ruta fer avui amb les noies després d'anar a votar , doncs sí avui és dia d'eleccions municipals. Una passa més, petita, segura i cap a endevant cap a la Independència del nostre pais. Ho aconseguirem.

Com deia, anirem a fer un vol per centre de barcelona i dinar tots 4 plegats, després ja farem la tirada de Km que aquest matí no he pogut fer. La Nora s'ha aixecat molt d'hora... m'ha fet escoltar una espècie de música llatina espantosa... mare de deu de que em serveix que escolti Queen o Kiss, la vesteixi amb samarretes dels Stones, o em vegi a mi enfundat amb logos dels Thin Lizzy o Led Zeppelin?? Ja trobarà el camí del rock més endevant, i quan l'atrapi ja mai més s'en separarà. És així... espero!!! Si no, serà molt dur, jajaja

Recordo que fa 7 dies vaig participar en acte esportiu-divulgatiu sobre la MII, vaig còrrer un 10 mil molt divertit amb un company-malalt del tema, despenjant-nos del grup que anaven a un trote tant cochinero que fotia basarda... Varem saltar al km 1 i va ser un ritme canyero progressiu fins fer uns 45 min i 30 segons correctes. Em vaig sentir sobrat, la veritat, li vaig fer de llebre i ell va rebaixar el temps en 3 min. Al final però a l'esprint em va guanyar, em falta poder fer uns sprints més ambiciosos, no m'acabo de buidar del tot al final. Si m'hagués dedicat a això, si hagués estat prou bó, també seria tant poc competitiu a l'esprint???

També varem fer un munt de fotos metges i malalts, em van fer una entrevista a TV badalona i per últim una xerrada de 20 min sobre MII i l'esport de la que en vaig sortir molt satisfet i que crec que va agradar.




dimecres, 20 de maig del 2015

Renoi quin Barça

Ho guanyarem tot?

Tant de bo... esperem que si. Ens ho mereixem, estem jugant bé , hem fet una lliga collonuda que ja és al sac, i la Champions hem derrotat clarament al City, PSG i Bayern ... a la final espera la Vechia Signora, sempre m'ha caigut bé la Juve, però els hem de guanyar.

COm varem vibrar amb l'elimiació del Madrid, és tant fastigosa la seva prepotència eterna i falta de respecte pels rivals, que els fa odiosos. Tenen el que és mereixen... RES

La copa serà un altre tema i el proper en caure. Jugarem al Camp Nou i espero veure en directe com cau aquest titol. Anirem amb la gent de la penya ROMA a on a mi ja em toca celebrar un titol d'una vegada per totes

Aquí estic mentrestant descobrint, redescobrint el Perfect Strangers dels Deep Purple dels 80... quin bombazo de disc... és realment fabulós. S'ha de dir que m'encanta. I si dic que potser és el seu disc que més m'agrada... més fins i tot que els seus monolits dels 70... Machine Head, Fireball o In Rock? no sé si m'he passat però crec que si... deixo el Made in Japan a un altre lloc. És tant gran aquell disc en directe que no és pot comparar amb gaire cosa més.

Perque m'agrada tant els UFO, és per Michael Schenker... molt fan si senyor o bé per la veu d'aquest grup tant llegendari. I els Rainbow? m'agrada totes les èpoques, DIO per suposat (molt gran, el mestre del rotllo) , el grandiós Graham Bonet (quin carisma) i fins i tot John Lynn Turner (molt bon vocalista també) tot això unit per el Man on the silver Mountain, Mr Blackemore és un tità

Arrel d'això... he descobert a Alcatrazz i per tant a les arrels de Malmsteen... Hiroshima Mon amourrrrr

Quants tresors estic desenterrant, no sé si n'hi ha més , però ja porto uns 25 anys desenterrant tresors... els darrers 10 ha estat realment escandalós com he arribat a descobrir música, alguna de nova i sobretot música i detalls que estaven allà esperant-me

No m'he pogut resistir i també he assimulat a MUSE gràcies al grandiós Knights of Cydonia

En fi... abduït per la música, seduït pel correr i apasionat pel Barça... gran primavera

Aquí a Font d'en Fargues amb les noies... estic bé... MOLT BÉ

dissabte, 18 d’abril del 2015

De blogs i guàrdies

Tot un clàssic escriure una entrada al blog estant de guàrdia. Ho vaig dir el darrer cop, si m'avissen doncs mira a treballar i a ajudar a qui calgui. Estic amb la Nuri Lasheras , una persona que m'aprecio molt, una veritable amiga i una gran professional. Amb ella treballar és ben fàcil. Penso que té un perfil semblant al meu, amb coneixements, aptituts i facilitat per treballar. En fi, espero veure-la dilluns.

Aquesta nit hauriem de descansar, que demà tenim la Salomon Run. 15 euros, cursa interessant i samarreta xula, blanca ideal per entrenar aquest estiu. Ara bé , no ens donen ni bossa... 4 imperdibles, pitrall i samarreta i avall que fa baixada. I de fet, ningú ho pregubnta, però amb algunes molèsties em trobo prou bé, els genolls aguanten. I això és molt important.

Avui ha estat un dia genial, a casa, que amb els mobles nous quedarà genial. Llàstima que la Maite ha estat gairebé tot el dia de guàrdia. Les nenes l'han trobat a faltar i jo, també.

I per últim avui parlaré del Barça, crec que en tot l'any no n'havia parlat. Estem fent un joc competitiu i una mica gris. Lluitem molt i tenim gol. Estem vius a les tres competicions: liders a una lliga que crec que guanyarem, finalistes a la copa que ja veurem, i a punt d'entrar a les semis de Champions. I si cau un triplet? Tant de bó.

Ara i sempre, Visca el BARÇA!!!




dissabte, 11 d’abril del 2015

Dies de primavera... atxussssss!!!

Acabo de demanar un pòster per polabox amb 35 fotos, nostres molt guapo, a veure que tal queda.
Aquests dies estem acabant de decorar la casa, que d'aqui un parell de mesos farà un any que hi som, i la veritat és que entre la reforma del menjador amb els mobles, la taula amb trencadís i cadires de ferro forjat de l'entrada, la renovació de la pica del bany del pis d'abaix, creiem que tot quedarà molt i molt bé. Hauré de penjar unes fotos ... no?

Si, la primavera és genial, i més a Peris i Mencheta. Ara bé tinc una alèrgia tremenda, no sé ben bé a què però per l'any que ve m'ho he de mirar, si o si! No m'impedeix còrrer, que estic començant a fer tirades de més Km amb poca molèstia, i de fet ja rumio fer la cursa urbana-trail-escales (bàsicament són això, escales ) de Salomon de la setmana que ve... no sé si és el més adequat per les meves bandes ilitibials tant cabrones... bé, segur que no! però em ve molt de gust fer-la.

Amb en Jordi , que avui ve a sopar a casa, tenim inscripció del camí de cavalls a Menorca a Setembre, que és la prova més dura que mai hauré fet fins ara, tota una volta a Menorca de 160 Km en tres etapes, en tinc moltes ganes i l'estiu serà bàsicament de trail running.



Després, sortint d'aquesta volem fer la Marató de Firenze per novembre ... una marató a Firenze (com m'encanta aquesta ciutat) és el més gran que puc fer aquell mes!

http://www.firenzemarathon.it/index.php?lang=en

Compte que en els propers 3 mesos l'allau de concerts que cau és de nassos... Keep on rockin'

dilluns, 6 d’abril del 2015

La tercera...

La tercera si, la segona d'asfalt i a casa meva, a Barcelona. Recorregut, companyia (tot i correr-la sol), clima i animació immillorable...

Si, és clar, em refereixo a la Marató de Barcelona 2015. Fa dos anys no la vaig poder còrrer, l'any passat hi vaig debutar i patir, i aquest any l'he gaudit molt més per diversos motius tot i que obviament també la vaig patir. No és pot entendre una marató o una ultra sense patir, ja he vist que això forma part de la heroica i mística d'aquest tipus de proves que de fet són tota una aventura.

En aquesta entrada i 3 setmanes després em dedicaré a resumir que vaig viure i sentir en aquesta marató del 15 de març de 2015.

Com l'any passat, vaig sortir al calaix de 3.30 h amb la intenció de seguir i acabar amb aquest temps. Les dues setmanes prèvies van ser extranyes , tot i que m'havia trobat molt bé a les mitges que havia anat fent ,fent molts bons temps i amb unes sensacions genials a la Maratest 3 setmanes abans, de badalona, a on per cert aprofito per penjar aquestes instantànies... fent els darrers 1-2 Km amb en Jesús i comentant la jugada. Molt bon temps preparatori per la marató, amb un 2 h i 27 min, 3 minuts per sota del ritme de marató que volia fer.

 

Doncs bé, com deia, les dues setmanes prèvies a la prova de foc, la sensació era extranya a la part externa del genoll esquerre, la famosa banda ileotibial estava a punt per fer-me la guitza?? increible però això semblava. Em vaig dedicar a la bici i algo de natació, però vaig presentar-me a la cita amb la Marató amb el gran dubte si podria acabar-la.

Vaig sortir al meu ritme, aprés de memòria de 5 min el Km, que el porto integrat per la marató com un rellotge suís, m'és molt fàcil de seguir i per fons i cap amb la sensació que podria còrrer hores i hores així, sense massa problemes.

Vaig pujar sants i vaig arribar a la diagonal amb la por del genoll esquerre, però clavant al segon el temps. Pas per urgell de baixada i cap a berlin per fer el Km 10, perfecte de temps, perfecte de cardio, i el genoll sense massa història. A partir d'aqui i fins el Km 25 les sensacions van ser genials. Anava molt fi, i estava acomplint amb tots els plans, de gels, hidratació (no en vaig deixar passar ni una, ni d'aigua ni d'isotònica) no tenia gaire calor i em notava fi, molt fi... amb aquesta idea al cap anaven caient Km, Tarragona, Gran Via, Passeig de Gràcia, Sagrada Familia (moment irrepetible i el millor tros per a mi), i enfilant cap a la Meridiana. Estava sense gels i al Km 19 havia quedat amb les noies per fer una recollida de més gels i un cop d'ull tant de pujada com de baixada, que s'agraeix moltíssim.

Però, primer accident... de pujada no les veig, ni elles a mi... La Maite em va confessar que es pensava que havia abandonat (ni de conya, jo no abandono MAI), de baixada les vaig veure d'esquena: un crit, tres petons, unes rialles i dos gels més al sac... Propera parada arc de triomf. Em sentia bé, tot rutllava...

Però segon contratemps, en l'enllaç per calatrava cap a gran via notava la cama dreta extranya, com engarrotada des de dalt fins al peu, havia estat tant pendent de 'protegir' el genoll esquerre que havia sobrecarregat l'altre cama? podia ser. En aquell moment durant uns minuts se'm va instalar un dels molts pensaments negatius que et posen a prova amb una carrera de llarga distància. Que cony passa? estava perfecte a la maratest i ara i aquí, el dia D, al Km 23 o 24 noto coses extranyes? La rambla prim em va relaxar un pel...  i pas pel Km 25 clavat de temps i amb la decisió de no comparar-me més amb la maratest: la marató s'ha de viure, per disfrutar i per tant patir també, és una punyetera lliçó de vida. Cap al 26 veig el Toti, piquem de mans, espera al seu pare. Em pregunta com vaig i li responc un escuet BÉ! tot i que sé que podria anar millor

La diagonal, joder amb la diagonal, és a on t'adones que la tralla de km d'una marató correguda a ritme comença a desgastar, a tu i a els del teu voltant, a tothom vaja. Per molt entrenat que tinc aquest tros sempre el trobo dur, ja se'm fa pesat a la mitja de Barna. però és aquí on m'adono que els besons, la planta del peu, els isquios i el gluti de la punyetera cama dreta no giren rodó... de dalt a baix, tindré porblemes. Baixo un parell de segons de ritme i li dono 100-150 metres a les llebres, a les quals per cert no he fet massa cas, perque conec el meu cos i cames a la perfecció per clavar un ritme en concret. I certament el ritme 'tranquil' de 5 min el Km per a mi, entrenat, em va molt bé. Sovint entrenant i en moments de la marató penso que hauria d'anar per buscar un objectiu de 3 h 15 min, serà per la falta de rec sanguini... o no, qui sap. Però aquest dia no seria, això ho tenia claríssim.

Aquí ve l'autèntic Rubicón de la marató BCN 2015, rampa al bessó dret que m'obliga a parar, 3 segons... estiro i baixa... miro i veig que estem al Km 29!!! mare de déu... haurè d'abandonar? Torno a còrrer, passa més curta i talonejant esperant que no se'm torni a pujar. Obviament deixo de pensar en les llebres, que marxen i aquells instants abans de passar el 30 i arribar al fòrum, dubto molt que la pugui acabar. Em costa superar aquesta barrera física i mental. Però estic o sóc (no ho sé) molt fort de coco... i amb el pas dels minuts em convenço que el que vull és acabar, no podré fer 3 h 30 min ni de conya, ni rebaixar-ho per suposat, però l'acabré com sigui i creuaré la meta amb la Nora, com haviem planificat amb la Maite.

Aquí començo a pensar en positiu a tope, trec tot el que vaig aprendre als 86 Km de la matagalls montserrat o als 45 km de muntanya de la HH de collserola. I recordo molt la marató que no vaig poder fer l'any 2013, miro la meva samarreta d'avui que és la d'aquell dia, avui estic corrent per aquesta marató i per aquella que no vaig fer! tinc clar que o la cama diu prou del tot o si no jo ni de conya plego, però vaja NI DE CONYA. Amb aquesta filosofia positiva  i amb el canvi de xip de mariquitis, que ja vaig aparcar, vaig sumant km, pensant en els seguents punts a assolir: litoral, benzinera repsol, arribada a torres bessones i Marina. I tot i que perdo pistonada, mantinc un ritme constant, més lent, està clar, proper als 5 min 15 segons per Km. Arribo, i travesso patint per Arc de Triomf. Veig la Maite i em dona un overstims... em diu 'no sé si arribaré a l'hora al paralel'... no li dic res, penso, el que no arribaré a l'hora seré jo (jajaja) de sobres hi arribaràs tu, i se'm va escapar una rialla, el del meu costat em mira i flipa jajaja. Em concentro en el meu petit infern conegut, ronda sant pere o Tourmalet , per l'autèntica gentada que hi ha. I bé, molt millor que l'any passat, i es que vaig molt tocat fisicament de la cama dreta però estic molt sencer de fons i de cap, res de mur aquest any (el mur són els pares, no existeix, em repetia...) Té collons el tema perque el genoll esquerre estava perfecte. Km 35 al sac i van caient els succesius per la plaça Catalunya, Catedral, Via Laietana i fins a Passeig Colom. Ja veia que faria un temps semblant a l'any passat, però no m'importava, estava gaudint i podia veure com patia la gent al meu voltant, l'any passat en aquest tram no veia res més enllà d'un metre davant meu ... Compte jo també ho feia, però la sensació malgrat que no podia còrrer més ràpid és que tenia la situació sota control i que visualitzava creuar la meta amb la Nora al meu costat, i aquesta visió em feia molt més gran. Gent que abandona a prop dels 40 km... és increïble, però és així, com de gran és aquesta prova. Com et posa a prova, és increïble. Dóno ànims a qui no en té, però no m'aturo per res ni per ningú... no puc, no vull... vull arribar a l'Everest: el Paralel

El Parelel puja, és llarg i és dur de collons... és així encara que el teu cap pensi el contrari, i deixa't estar són més de 2 km d'infern que s'ha de passar per nassos. Però cap allà que vaig amb el meu ritme cada cop més lent, per tot plegat. Arribarè segur, no sobrat i amb pèrdua de més de 10 min del temps previst però se m'en fot... res em pot aturar. Em trobo a l'albert, la cris i el seu fill, només veig l'Albert que es posa al meu costat i corre amb mi, 50 o 100 metres, vol xerrar amb mi , m'encoratge i l'únic que li dic és 'vaig molt tocat muscularment, però allà dalt hi ha les noies, i això ja està fet'. Costa de passar el paralel i de fet cap al final tinc sensació de mareig, sort que a la darrera rampa veig la Maite que amb el cap em pregunta si vull la Nora, li dic que si, i me la dona i correm junts agafats de la meva ma dreta els millors 300 metres de la meva vida fins a creuar junts la meta, entre fotos, confeti i música amb les fonts de montjuic de fons i amb un temps de 3 h i 43 min, clavat a l'any passat. Emocionada ella, emocionat jo ens abracem i ens fem un petó. I ens pengem tots dos una medalla que té gust a victòria, treball, esforç i VIDA en majúscules.

La sensació d'acabar, de guanyar una marató és absolutament indescriptible. Només sé que ho repetiré tantes vegades com pugui , fins que no pugui còrrer més.




dissabte, 7 de març del 2015

Podriem parlar de ...

la Marató, si és clar, és un tema important i del que per cert estic negitós perque el genoll esquerra torna a emprenyar. Estic de tappering a tope i de fet, ara ja faig bicicleta i piscina aquests dies.
Entre ahir i avui hauré fet uns 60 Km en bici.

La marató em treu el son perque a part de l'esperat mur que arribarà segur , ara se m'hi suma com agunatarà la maleïda cintilla. En fi, ja es veurà.

D'altra banda el dia abans celebrarem l'aniversari del Santi, sembla increible la quantitat de gent peixos amb els que hi tinc tanta afinitat... ell, Gala i Gati, Amàlia i Sara, Robert en el seu moment... Crec que provarem el famós Martinez.

El post d'avui és sobretot musical, i es que en els propers mesos podrem gaudir en directe d'autentics monstres del Rock i heavy: AC/DC, Judas, Helloween, Scorpions, Primal Fear, Europe, Wasp, Accept, Kiss, Saxon, Dream Theater, Sebastian Bach i Twisted Sister i dos grups mes novells que m'agraden molt i molt: Sabaton i Slash & Miles Kennedy. Acollonant, sense paraules.

divendres, 27 de febrer del 2015

de guàrdia i blogejant

Així estic una nit de divendres... esperant que no em truquin i poder dormir

M'agrada la meva feina, però em fot mandra haver de treballar de nit. En fi... si em truquen ajudaré a qui ho necessiti i punt. no? és clar que si

D'altra banda a tope corrent, i amb MMP a la mitja de barna 1 h 32 min i bon test i sensacions a la maratest, per segona ny consecutiu despres de la dolorossisima lesio de 2013 que em va deixar fora d'aquest test. És curiós els dos Jordis van correr aquella maratest i marató, i ara cap dels dos ho va fer l'any passat ni aquest

Vaig coincidir amb una munt de gent, en Gabi, el seu colega mediàtic Rafa (bon paio), el Miquel Àngel que amb poc entreno és allà, al Xavi Bonastre i al Jesus de Sant Pau, que varem entrar junts comentant la jugada











Estic fent ja tappering de marató i la setmana vinent començare a natació, elíptica i bici. Em fot més respecte aquesta marató que les dues que ja he fet fins ara, a cada una que faig més m'acollonen i és perque sé com de dures podent ser... COM DE DURES SÓN!

Força i km!!

dimarts, 3 de febrer del 2015

En forma

Així em sento, en forma, com ara l'any passat i sense lesions.
Bé algunes molèsties, però clar li estic fotent entre 45-75 Km per setmana, o sigui que res que no sigui normal.

En forma perque a la mitica mitja marató de granollers, que vaig correr amb en Gabi (o gran Gabi, com es vulgui dir)  va caure sense quasi voler MMP 1 h 33 min i 28 seg. Aquí hi van unes fotos.
Certament la cursa té un final apoteòssic!

La mitja de BCN s'acosta i intentarem l'atac a la 1 h 30 min! serà complicat... però ho provaré

Aqui van les noves asics GT 2000 3, van molt i molt bé, i ja n'han caigut uns 120 Km








Tema música que dir... doncs que porto dies escoltant els gran i legendaris Led Zeppelin. Quanta més música conec i escolto, més increibles em semblen aquests 4 músics i el que van aconseguir. Sempre formaran part de la meva vida, indubtablement

dijous, 15 de gener del 2015

MOLTES COSES A DIR... totes pendents

Molta música per endevant: letz zep, banda tribut als meus grans admirats led zeppelin a Bikini.ELs veure amb en jordi Miquel, que en els darrers temps ens hem tornat a unir. Els vells rockers mai moren i les amistats (per més que familiars) tampoc. Dazed and confused en concert serà tota una experiència, entre tantes altres mitiques
Vells rockers si, perque AC/DC i KISS, de nou tots dos, cauran en maig i juny respectivament, amb en toti i el xavi... que grans que són en directe. Moltes ganes. Llarga vida al Rock and roll

Molta carrera per endevant, bones sensacions en acabar el 2014, igualant la meva millor marca del 10K, 41 min, però aviso... no pararé fins rebentar els 40 min, ok? Ara dues mitges i de nou el màgic repte de la marató de BCN... A tope!! Ja s'en coneix el circuit. Aviso, a la mitja de barna intentaré baixar  de la 1 h 30 min... i la marató, la marató... això ja es un altre tema, vull acabar com un campió i no arrosegat com l'any passat. Un apunt el gran Gabi, 64 anys, la corre aquesta vegada, un crack! orgullós d'ell. Està molt en forma, ho farà

Aquest cap de setmana vaig a Madrid, per feina, sempre em porta els mateix records... faré running i farem gala d l'acord per Votar el 27/09... de cap a la independència del nostre petit-gran país!
AmunT!!!