dissabte, 14 de maig del 2016

CAMPIONS!!!

De lliga!! Visca el Barça i visca catalunya.

EL Barça ha guanyat la lliga numero 24!! som molt grans!!! i els hi hem fotut el gust i les ganes als merengues que cada dia es fan més i més petits, amb una malàltia psiquiatrica i molt contagiosa: BARCELONITIS. No hi troben cura i tots hi cauen, i nosaltres estem més que contents!

Des que tinc ús de raó he vist 1 lliga a Venables, 4 al gran Cryuff, 2  a Van Gaal, 2 Rikjaard, 3 Pep Guardiola, 1 Tito Vilanova i 2 ja al gran Lucho. Un total de 15!


D'altra banda a comentar dues curses, novament cara i creu, o al revés vaja. la marató de la UTBCN amb sortida i arribada a Begues, pel Garraf, la vaig patir i molt. Sobretot va ser per problemes musculars múltiples en ambdues cames a partir sobretot del Km 30. No sé ben bé perque, és cert que anava ben entrenat i la vaig fer sol al meu ritme. Atribueixo a que potser vaig sortir massa fort i amb el terra tot mullat i amb un recorregut força tècnic i de puja i baixa constant, vaig fer treballar massa bessons i quadriceps, i tots 4 van patir. Vaig passar la mitja amb un ritme bo aproximadament amb 2 hores i mitja però ja s'havia pujat el bessó dret, crec. D'allà fins al 30 controlant amb la sortida del sol, per fi... però en la pujada ala Mola del Garraf vaig tenir diversos estrabades, una d'elles em va llençar als esbarsers i malles estripades! vaig aconseguir trampejar pujades a ritme i controlant molt com baixava doncs era de llarg encara més perillós i aixi fins el 36-37 a on vaig sortir d'aquesta avituallament sense poder tornar a correr i entrar CAMINANT a meta... amb un temps de 5 hores i 43 min... que em van deixar un gust agredolç, però mira que vols que et digui, una marató més. De fet la 7ª va caure a Begues, a on de petit hi feia les convivències... és curiós la setmana passada la Nora també en va fer.
I després està la cursa de l'alba , quina xulada, quina passada, com l'he disfrutat. La feiem amb en Jordi, que es va retirar a Sant Miquel (km 8 aproximadament) . Vam sortir corrent a ritme comode, però en seguida veia que el Jordi no anava fi, varem fer tota la pujada de sant miquel caminant i a ritme no massa ràpid, allà esperava que es recuperés i engegar a la plaça dels matons per encara Sant Jeroni, però res , ell va abandonar. Em va saber molt greu però quan em vaig veure sol em vaig sentir totalment alliberat i desbocat, m'havia anat frenant i vaig començar a correr cap al Monestir passant a 6-8 persones ... i després la pujada a Sant jeroni amb pluja i boira va ser mitica, em sentia super fort i vaig passar a 40 corredors més com a mínim, ningú em va passar en aquest tros. Un cop fet el cim va tocar baixar, em sentia a tope baixant per corriols plens d'arrels, pedres i aigua per tot arreu, allà vaig tenir una torçada i esguinç del turmell esquerre que em va limitar una mica. Tornada cap a sant Miquel i la baixada per bateries que jo crec que és el més tècnic que he fet mai, algun corredor vaig passar i 6-7 em van passar a mi. L'entrada a collbató vaig fer un sprint asfaltero molt interessant que em va permetre avançar a dos que m'havien passat en els darrers corriols. El temps lo de menys 3.17, les sensacions INCREIBLES
.I ara ojo, EMMONA, s'acosta. Això són paraules majors