Prepares tot el material el dia abans, divendres 27 de maig de 2016, un dinar ràpid després de treballar tot el matí a tota pastilla doncs els nervis del que passaria l'endemà jo ja els tenia instal.lats. Preparar tot el material a part de ser necessari, és com un ritual i del que més m'agrada d'una cursa, en especial d'una marató de muntanya tant dura i intensa com la que fariem. L'Emmona de la Vall de Núria és la cursa més dura que afrontava, això si acompanyat del Jordi, hi ha dues curses més llargues: la trail i la Ultratrail. El Fabregat em passa a buscar i cap a Sant Joan de les Abadeses que hi falta gent.
Arribes a lloc i reculls el pitrall, m'encanta, i sobretot en lloc tant bonic, tant emblemàtic com Sant Joan de les Abadesses, al costat del Monestir i recollim el pitrall al palau reial annexe al monestir. L'ambient és de cursa gran, ben organitzada, amb tot cuidat i de molt corredor experimentat. La veritat fa respecte, així com veure l'escut dels que quan acabin la bestiessa de la Ultra (130 Km i més de 10.000 metres de desnivell positiu) aixecaran, algun dia s'hauria d'intentar només per aquest fet.. aixecar aquest escut ha d'ésser la bomba. Els videos que veus per internet d'aquests herois posen la pell de gallina. Ho repeteixo ara perque quedi ben clar... Algun dia ho intentaré, entesos?
Per cert Emma fou la primera abadesa d'aquest monestir, filla de Guifré el Pilós allà pel segle XI si no vaig errat. va tenir una forta influència a tota la zona des del punt de vista econòmic, cultural i religiós. En un món d'homes era una paia més forta i valenta que la gran majoria de mascles. Bravo per ella, demà correriem la seva cursa i en honor a ella.


Prenem alguna cosa, mentre fem temps pel briefing. Nosaltres feiem la marató de 40 km i de més de 3700 metres de desnivell positiu, l'ambient del briefing i el que expliquen (tot nou per a mi) és per posar-se a tremolar: a banda de la sensació de profesionalitat , l'altre realitat que t'adones en aquell moment és que això ni seria un trail ni una cursa de muntanya, ni collserola, ni garraf, ni la serra de l'obac, ni montserrat ni tampoc el Montseny... això és el pirineu oriental... i ES TRACTA D'UNA TRAVESSA-CURSA D'ALTA MUNTANYA, doncs bona part de la cursa es fa a més de 2000 metres d'alçada, amb pujades a molts cims i pics, caranejar per alta muntanya, terreny tècnic de pedra, roca, crestes i neu fins i tot...sotmetres a un temps variable (calorós-fred-pluja-vent) i en situació de pràctica autosuficiència, doncs en una cursa de 40 Km i de durada aproximada de 10 hores tindriem 2 avituallaments... DOS... DOS!!! però si la puta cursa de la jean Bouin ja els té... Xerren corredors professionals, i per tot plegat en Jordi i jo sortim una mescla de : acolloniment, respecte, por, neguiteig i molt de 'que collons faig aqui'. Agafem el cotxe cap a Ribes de Freser i ens instalem i sopem. Ens relaxem parlant de les nostres coses i de tornada a l'hotel preparem tot l'equip: roba, paravent, malles, mitjons, mitges compresives, pitral-porta pitrall, camel, gels, vaselina, ulleres de sol, buff, fisiocrem, sals i pastilles isotoniques, manta tèrmica, rellotge-gps, mobil... tela...I a dormir, que costa, pels nervis i perque aviat ens aixequem , aproximadament a les 04:15!! quasi perdem el bus cap a Villalonga de Ter, el poblet que dona la sortida a la marató d'EMMONA. Està un pel més amunt de sant Joan de les Abadeses i en direcció a Vallter. El poble és maco, fem un café, menjem el clàssic pastís hipercalòric, qui pot/vol va al WC i ultims preparatius. Aquests moments són molt guapos, m'agraden molt. I a sobre van caient pels altaveus a tota castanya clàssics d'AC/DC, qui no es posa a to és per que és MORT! literalment. i de tant en tant posem les paraules gravades de l'speech de Leònides als seus 300 espartans poc abans de la batalla de les Termòpiles. Mare de deu senyor... un pèl inconscients però allà som... El perfil de la cursa és per flipar, sincerament.
I patam comença la cursa, enfilem poble i primers camins de pista cap amunt ... combinant el trotar amb el caminar ràpid, perque en els primers 8 km serveixen per fer un Km vertical en tot els morros fins arribar al Puig de les Agudes, i ens plantem pujant fort i ràpid, als 1970 metres d'alçada, recordo la pujada anant ben forts i passant força corredors, cal dir que molta gent porta pals que els hi permeten compensar l'esfoça de cames amb els braços, nosaltres anem a pèl. D'allà fins al coll de la Baumeta dues coses, paisatge alpí espectacular amb gespa, avets i bestiar ... i correm tota l'estona. Primeres fotos amb el mòbil (tinc la Gopro a sobre SENSE BATERIA... grrrr) i arribem al primer i penúltim avituallament al coll esmentat. Ens avituallem, carreguem el camel de beguda i som-hi que no ha estat res. Portem uns 13 - 14 km de cursa i aqui ens modifiquen l'itinerari, no pujarem Comabona ni Rocacolom, dos cims de més de 2000 metres, llàstima perque deurien ser molt macos. Això implica que fem una baixada semi tècnica en els propers Km, molt divertida però que desfem els 1000 positius ja fets... ja que anem a parar a setcases gairebé, i d'allà toca pujar a Vallter. La baixada és molt corredora i la veritat és que disfrutem molt sense apretar gens el ritme.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada