diumenge, 5 de març del 2017

Ja la tenim aqui

En una setmana correré la 4º a la meva ciutat, la 10ª marató de la meva vida, si la completo.

De fet no havia pensat que hagués pogut arribar fins aquí, i no és ara el moment d'aturar-me. La música i l'esport m'han donat la manera d'entendre la vida, les il.lusions, les decepcions, els moments de fortalesa i debilitat pels quals tots passem, dubtes, esperances, pors i motivacions, tot hi ha de ser per saber trobar la justa mesura al fet de viure. De llarg el tema està en aprofitar el bitllet i gaudir del viatge, res ni ningú mai m'aturarà. Alive, més que mai, ho porto tatuat a la pell i gravat a foc al meu esperit.

Em sento fort i és gràcies al treball, esforç, dedicació, constància i sacrifici. Aquí ningú regala res

Em sento feliç de les portes que tinc davant meu, algunes pensava que oblidades i són més presents que mai! El passat és passat i el present s'ha de viure, i el futur com bon piscis que sóc s'ha de Somiar.

Mai deixaré de fer-ho, sempre seguiré somiant. Sempre.

I en aquest camí torna a sonar insistentment Pearl Jam, que mai m'han abandonat ni jo a ells. La maduresa que adquireixes i les voltes i lliçons que dona la vida, les veig reflexades en les seves lletres i música de cançons que són la BSO de la meva vida.

Ahir va fer 6 anys la GALA, el meu regal. Una persona amb un somriure, una alegria de viure i de ser feliç que em recorda que ella és aquí gràcies a mi, i que jo sóc aquí a on sóc gràcies a ella. És sense dubte un gran estímul per viure. Ella i la NORA que és una autèntica joia. Sóc un afortunat.

Aquesta setmana hauré de fer alguna reflexió de com em sento pre marató, no pot ser que estigui tant tranquil... NO ÉS NORMAL!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada