Han passat només 13 dies despres de l'1 d'octubre, històric per molts motius, i han passat moltes coses
En realitat el moment històric de Catalunya és increible, vivim una situació que jo mai hagués somiat a on veig cada cop més i més gent de tots els estractes socials, origens i opinions que anem tots junts cap a la llibertat del nostre país, la terra a on vivim, treballem i creixem per a fer-lo un lloc més just, equilibrat i plural de veritat , i tot això amb un somriure a la boca i una ilusió als nostres cors, que fan que organitzem la diada de l'1 d'octubre amb l'enginy, el coratge i la voluntat de molts de nosaltres. I que posteriorment de forma madura ens manifestem el dia 3 d'octubre contra les males arts i la manera de fer d'espanya, o de l'estat espanyol, perque jo penso que és exactament el mateix.
El que Espanya ens va fer el dia 1 no té nom, simplement diré que ni perdonarem ni oblidarem el què va passar, cap de nosaltres, i del que els dies posteriors n'ha succeït , sense demanar perdó, preguntar com estem o que volem, de les mentides i manipulacions que sobre nosaltres fan, a tots els nivells... els ha deixat ben retrats, a tots ells com a col.lectiu. i és una cosa de ells i nosaltres? i tant que sí, jo sempre ho havia ensumat i els darrers anys s'ha consumat que representa Catalunya per Espanya, i que ens aporta Espanya, ben poquet diria jo... Combatrem com sempre i les nostres armes seran: la convicció, l'alegria, la perserverància, el treball en equip, la determinació i sobretot el seny! No en tinc cap dubte la Independència és ben aprop... ja s'acosta.
Les històries que mai s'acaben, no s'acaben mai com el seu nom diu, però si que es van posant parèntesi i punts i a part, que potser faran que tot allò quedi en l'oblit. No miraré enrere, sempre endevant. Estic convençut i agraït pel que tinc amb mi. Moltissim. El temps passa molt ràpid, i tot es posa al seu lloc, tot.
Estic molt en forma de nou a nivell d'entrenaments en la darrera setmana i mitja, perque tot plegat s'ha de reconèixer que portava 3-4 mesos estant per sota del meu nivell d'entrenaments. He recuperat la ilusió, tinc 4 carreres en els propers 30 dies (2 asfalt i 2 trail) uns 80 km de competició... sumant les 4 , no està gens malament. Tinc al cap firenze i sobretot el triplet del 2018: marato Bcn 3.15, Transvulcània 2 i especialment UltraPirineus 18. I si, no serè molt bó, però nedar en aigües obertes és i serà el nou gran repte, m'agrada i molt. M'atreviré amb la bicicleta???


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada